Tinc ben fixada a la memòria l’evolució d’aquest carrer des de la meva infantesa fins a l’actualitat. Són ben bé setanta anys d’història que ara culminen en una situació inquietant.

Abans però d’entrar en la situació actual, que serà la conclusió de l’article, permeteu-me primer una ràpida evocació històrica i personal. En primer lloc per a recordar que en aquest carrer hi van viure dos insignes gironins, republicans de soca-arrel, que van deixar petjada a la història de la ciutat i que no podem parar de reivindicar: d’una banda Miquel Santaló i Parvorell, alcalde, ministre, conseller, que va morir a l’exili de Mèxic, i de l’altra Carles Rahola i Llorens, executat pels franquistes el dia 15 de març de 1939. Un i altre van veure desfilar i van acollir generosament les corrues de republicans que emprenien el camí de l’exili en els darrers dies de la Catalunya republicana. Hi ha sobre aquest moment nombrosos testimonis literaris i memorialístics.

Un cop acabada la guerra civil l’any 1939 es va traslladar a aquest carrer el negoci familiar que fins aleshores i des de 1904, havia estat a Sant Nicolau i en els entorns de la plaça de Santa Llúcia i de la plaça de Sant Pere. Quan el besavi Esteva Farreras va comprar Sant Nicolau les escriptures parlaven d’una «fábrica de aserrar madera» i en el llenguatge familiar, els avis i els pares, anar a la feina era anar a la fàbrica. L’any 1936 l’alcalde Francesc Tomás havia signat amb l’avi Josep Farreras una permuta amb pagament addicional entre Sant Nicolau i uns terrenys a l’antic baluard del Governador just a tocar del pas a nivell de la Ronda de Ferran Puig. La guerra va significar un compàs d’espera i acabada la guerra es va perfeccionar el tracte dels mesos immediatament anteriors al cop d’estat.

A Girona hi havia a la línia principal del ferrocarril tres passos a nivell: el de la carretera de Santa Coloma que seria el darrer a clausurar-se ja en els primers anys vuitanta i el de la carretera de Santa Eugènia i el de la Ronda de Ferran Puig, que van desaparèixer quan es va posar en funcionament el viaducte que substituïa el terraplè de la via del tren en els primers anys setanta.

L’any 1940 la ciutat encara molt malmesa per la guerra va rebre el sotrac de les inundacions i en aquest carrer s’hi va produir l’episodi més dramàtic amb l’enfonsament del pont del Güell i la mort de l’alferes Huarte i altres gironins.

Els meus records comencen avançada la dècada dels cinquanta. El pare quan anava a la «fàbrica» ens portava amb el seu dos cavalls fins al revolt de can Vidal i des d’allà anàvem tranquil·lament a peu fins el Camp de Mart on hi teníem les classes de gimnàstica.

Els estius i les vacances el pare volia que ens familiaritzéssim amb el negoci familiar i ens feia anar al magatzem, com en dèiem nosaltres, amb poques ganes d’usar el concepte de fàbrica més propi del segle XIX per un negoci de compra i venda de fusta i llenya. Allà vèiem entrar i sortir els camions, vèiem funcionar les serres, i anàvem a fer encàrrecs principalment al Banc de Bilbao de la plaça del Marquès de Camps per ingressar algun taló o a can Tordera més a tocar el carrer de la Sèquia a buscar canvi. Quan el pare sortia a esmorzar era una festa; esmorzava al quiosc Cros de la cantonada de la Gran-Via amb el carrer Nou, i els entrepans deliciosos d’aquest quiosc tenien el valor afegit de les coses fetes fora de casa. Després amb el temps el quiosc Cros es va traslladar al carrer de la Sèquia.

Des d’aquí vam veure desaparèixer el terraplè i el pas a nivell i vam veure com es construïa el viaducte.

Davant per davant de Maderas Farreras hi havia el Garatge Camps, que amb el temps esdevindria una promoció de pisos. I en el mateix costat però ja passat el pas a nivell hi havia els locals de Comercial Elèctrica que amb el temps també esdevindrien una promoció de pisos; i unes portes més cap a la Devesa s’hi acabaria obrint l’anomenat Mercat de la Devesa. Més cap a la Devesa i després de les obres de desviament del Güell vam assistir a la cobertura de l’antiga llera i a l’aparició del nou espai de la confluència dels carrers Güell i Figuerola just a l’entorn de can Vidal de les gasoses i on ara hi ha l’escultura dedicada a Europa que durant un temps havia estat instal·lada a la plaça d’Europa i que ara presideix el giratori de davant de la Devesa.

Podria afegir molts records de més de setanta anys a l’entorn de la Ronda de Ferran Puig però ara vull subratllar que malgrat que es tracta d’una via principal i un eix de comunicació nord/sud de la ciutat la Ronda té ara una situació preocupant. D’una banda ja fa molt temps que el que es va anomenar Mercat de la Devesa està tancat i només té als baixos dos establiments. I de l’altra ha esdevingut un problema ciutadà l’estat de l’edifici ocupat i que s’ha enquistat als escenaris d’aquell carrer amb tota la problemàtica que comporta.

Ja sé que en els temps que corren els fenòmens del sensellarisme i les ocupacions d’habitatges tenen d’altres implicacions. I són de més mal resoldre. Però sé també que no es poden abordar amb passivitat i que cal una estratègia municipal per tal de trobar resposta a la problemàtica i alhora sanejar i resoldre els punts de conflicte amb riscos evidents per a la seguretat i per a la salubritat. I pel que fa el Mercat tancat, de titularitat privada, l’Ajuntament hauria de moure els fils per tal de desencallar aquesta situació i dotar aquest espai abandonat d’una nova funcionalitat que pot ser ben bé per a habitatge.

No cal dir que una cosa i altra són qüestions urgents de l’agenda política de la ciutat i que haurien d’entomar-se com a reptes peremptoris, al mateix nivell que el cas de Tomàs Mieres, feliçment resolt, i el de l’antiga fàbrica Simon, encara pendent de solució.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona