Albi i Girona |
Amb motiu dels quaranta anys de l’agermanament
La política d’agermanaments sempre ha rebut algunes mirades receloses. El temps ha fet dels agermanaments una via poc identificable i en general s’ha tendit més a enfortir la via protocol·lària i formal destinada a visites i viatges dels electes i de les ciutats agermanades. Ara bé, en el cas de l’Ajuntament de Girona sempre s’ha defugit aquest plantejament i les ciutats agermanades van ser buscades sempre amb algun motiu tangible i concret a partir del qual construir una autèntica política de cooperació i d’intercanvi d’experiències. Pocs viatges i molts intercanvis sempre a disposició de la societat civil.
Els agermanaments que ha fet Girona en els darrers quaranta-sis anys tenien sempre al darrere una motivació tangible. En el cas de Bluefields, a Nicaragua, la cooperació directa en projectes de reconstrucció i de millora de les infraestructures. En el cas de Regio Emília el fil conductor va ser el coneixement de les aportacions pioneres que hi feia el pedagog Loris Malaguzzi en el terreny de les escoles bressol. En el cas d’Albi els arguments eren de proximitat física i espiritual; a poques hores de desplaçament i en el món de la cultura occitana i de la proximitat històrica amb els diversos episodis de la Catalunya medieval quan els comtes de Carcassona eren molt influents en els comtats........