La liquiditat M2 i el PIB |
Parlàvem l’altre dia de l’estructura de la liquiditat d’un espai amb moneda pròpia i dels diferents components M0, M1 i M2. També de com el crèdit crea més diner. Dèiem, però, que els estats també emeten bons i obligacions per finançar la despesa pública. Quan els inversors (els bancs, els fons o particulars) compren aquests bons, traspassen diners líquids a l’Estat, que els utilitza per pagar salaris, pensions o inversions, que tornen a circular en l’economia com a nova liquiditat.
Tot això té a veure amb una creació de liquiditat indirecta: Els diners que estaven «aturats» en mans d’inversors passen a mans de l’Estat, que els gasta. Això incrementa la circulació de diners en l’economia real.
Els bons públics es poden comprar i vendre en els mercats financers i fins avui (encara) són considerats actius segurs. Molts bancs els compren com a valor col·lateral per obtenir crèdit, cosa que també amplia la liquiditat com expliquem a continuació. Els bancs utilitzen els bons com a garantia per obtenir finançament per a ells dipositant-los al banc central com a garantia. Per exemple un banc té 100 milions € en bons del Tresor espanyol i els utilitza com a col·lateral davant el Banc Central Europeu. Posant-los com a dipòsit, el BCE li prestarà 90 milions d’€ en efectiu (depenent de la qualitat i el risc del bo), que el banc pot utilitzar ara per donar crèdit a empreses i........