Bitcoin i or: El minat i els límits com a suport monetari |
Des del 2014, amb el llibre La crisi des de la Trinxera, he analitzat com els «vasos comunicants» han transferit 18 bilions de dòlars d’Occident a la Xina, deixant un sistema monetari fràgil dominat pel dòlar (el 60% de les reserves mundials) i un deute públic global insostenible (entre el 100% i el 200% del PIB). Per restaurar la credibilitat de les monedes, s’han proposat valors intrínsecs com l’or o el bitcoin. Però abans de valorar-los, cal entendre com es genera el bitcoin, quina energia requereix i, per què, malgrat el seu potencial, no pot ser un suport suficient per a les monedes mundials. L’or també té límits clars.
La mineria de bitcoin és un procés energèticament intensiu. Es basa en una tecnologia anomenada blockchain, una inscripció digital descentralitzada que enregistra totes les transaccions que es fan en aquesta moneda. Per afegir noves transaccions a aquest registre, els «miners» resolen complexos problemes matemàtics amb ordinadors potents. Aquest procés, anomenat Proof of Work (PoW), requereix un equipament especial amb processadors especialitzats (ASICs) que consumeixen fins a 3.000 watts cadascun. El 2025, hi ha uns 200.000 miners actius al món. La mineria global consumeix 211 TWh anuals, equivalent a 1,34 vegades el consum elèctric d’Espanya. A novembre de 2025, el 40% d’aquesta energia prové de fonts renovables (hidroelèctrica a l’Àfrica, solar........