Aprofitant que aquesta setmana tenim clar que hem entrat de cop a l’estiu, és bo recordar que fa dos anys vam assolir els 45 graus a Figueres. Aquesta és una temperatura clau per als aparells d’aire condicionat i per a les màquines d’aerotèrmia. Per mirar de fer-ho senzill, podem començar recordant l’energia potencial: aquella que té l’aigua d’un canal abans de caure. Quan baixi pel tub farà girar la turbina, produint treball.

Amb l’aire passa una cosa semblant: l’aire calent flueix cap als llocs freds, mai a la inversa, tal com a l’aigua que baixa. Perquè vagi a la inversa es necessita energia. Quan a fora hi ha 40 °C i a dins de casa tenim 25 °C, la calor vol entrar contínuament dins. És llavors quan l’aparell d’aire condicionat vol agafar aquella calor que entra i extreure-la a l’exterior: és com si l’aigua pugés tub amunt en la central. Per això necessita energia. Igual com amb l’aigua, com més alta sigui la diferència de temperatura entre la de dins i la de fora, més energia es necessita.

Un enginyer francès que es deia Sadi Carnot el 1824 va publicar un llibre demostrant que existeix un límit màxim per a l’eficiència de qualsevol màquina que treballi amb calor. Cap màquina, per perfecte que sigui (un motor de combustió, un reactor...), pot superar aquest límit, com la gravetat a la natura. Carnot va explicar que aquest límit del qual parlem depèn de la diferència de temperatura entre el punt fred i el punt calent de........

© Diari de Girona