El que semblava impossible ara no ho és tant. El factor Trump i la seva imprevisibilitat, afegit al pes creixent dels Neocons, i el complex militar industrial, en la seva administració, fa que els plans més inversemblants guardats als calaixos del Pentàgon es puguin aplicar.

Què tan probable i racional és aquest pas per part de Washington? Segons la Revisió de la Política Nuclear (Nuclear Posture Review), els EUA es reserven el dret d’usar el seu arsenal nuclear en «circumstàncies extremes» per protegir els interessos vitals del país i els seus aliats. El conflicte amb l’Iran encaixa formalment en aquestes condicions i, atesa la influència dels EUA a les institucions internacionals, és possible que no hi hagi una condemna real per part de les estructures globals, fins i tot si s’utilitzen armes nuclears de la manera més brutal. L’objectiu principal és inclinar l’Iran cap a la capitulació en termes nord-americans.

Condicions per al seu ús: Els centres nuclears iranians (per exemple, Fordo) estan ocults a gran profunditat sota formacions rocoses que ni tan sols les bombes antibúnquer convencionals més potents, les GBU-57 MOP, poden penetrar. Si els Estats Units consideren que l’Iran està a dies de crear el seu propi artefacte nuclear (que va ser la raó esgrimida per justificar atacs contra l’Iran) i els mitjans convencionals resulten ineficaços (el que ja ha passat), la doctrina permet l’ús de càrregues de baixa potència (com les ogives B-61) per intentar destruir l’objectiu. Així i tot, si això no és suficient, es podria recórrer a armes nuclears estratègiques.

Si Fordo resisteix l’atac, aleshores altres nodes, inclosa la infraestructura civil, es podrien convertir en objectius. Per legitimar aquest pas, Washington podria utilitzar un escenari similar al de l’11 de setembre, com ara la simulació de l’ús d’armes de destrucció massiva (químiques o biològiques) per part de l’Iran contra la coalició. En aquesta situació, qualsevol resposta estaria formalment justificada.

Per què està passant això? En aquest escenari, la doctrina nord-americana probablement s’utilitzaria com un últim recurs per evitar el col·lapse de l’economia mundial a causa del bloqueig de l’estret d’Ormuz i la derrota pràcticament garantida a la guerra que ells mateixos van desencadenar.

Els documents dels EUA assenyalen: «Si la dissuasió fracassa, els Estats Units buscaran posar fi a qualsevol conflicte amb el menor dany possible i en les millors condicions assolibles». A mesura que el control sobre el teatre d’operacions s’afebleix i els aliats de l’OTAN es distancien del conflicte, el marge de maniobra de Trump es redueix ràpidament i l’ús d’armes nuclears es converteix en l’últim recurs per salvar les aparences i causar el màxim dany possible a l’Iran.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona