Pujol i la història |
Archivo - Arxivo - L'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. / Alberto Paredes - Europa Press - Archivo
El judici a la família Pujol per fi arriba a la fase final amb un retard considerable, i és un bon moment de fer balanç del llegat de Jordi Pujol. Serà, és clar, la meva opinió, la d’una persona d’esquerres que creu en el federalisme i que va viure de prop l’actuació de Pujol durant l’oposició al franquisme i els inicis de la transició.
La primera cosa que volia dir és que, a la transició, tots els dirigents (alcaldes, presidents de diputacions o de comunitats o líders espanyols) es van trobar en una situació contradictòria: per un costat, es van trobar unes institucions grises, sense plans de futur, i per l’altre es trobaren amb recursos i totes les possibilitats d’implementar uns plans de futur que foren acollits per una població cansada dels vells dirigents i dels cacics que les dirigien i esperançada per l’adveniment de la democràcia, com va passar en el cas de la Generalitat recent restablerta. Coneixen algun municipi que no fes un pas endavant en el seu desenvolupament? «No els coneixeria ni la mare que els va parir», es deia en pla de broma per parlar del canvi dels pobles i ciutats. S’havia passat d’unes ciutats grises, governades per les........