Un tema polític que s’ha situat en primer pla és el dels pactes entre PP i Vox a les comunitats d’Extremadura i Aragó i que s’ha convertit en un assumpte d’estat quan s’hi han implicat les respectives direccions nacionals dels dos partits i els seus presidents, Feijóo i Abascal.

Sabem que Vox és un partit d’ultradreta que defensa el nacionalisme espanyol (i el desmantellament de l’estat autonòmic), nega que existeixi el canvi climàtic i la violència masclista i demana l’abolició de la llei d’avortament i els drets dels homosexuals, entre altres llibertats. Demana abaixar impostos i reduir l’administració. Pel que fa a la immigració, demana mà dura contra els immigrants il·legals, el control de fronteres i sobretot lluitar contra el que anomena islamització de la societat. Darrerament, ha tingut dos problemes greus: un, les sancions a membres fundadors del partit, el cas més rellevant és el d’Ortega Smith, a qui el partit ha sancionat i ell no ha acatat les ordres del partit, i dos, la disputa soterrada amb l’església, a destacar que la darrera reunió del Papa amb la comissió permanent de l’episcopat espanyol va alertar sobre el creixement de la ultradreta a Espanya. Segons veus autoritzades, va afirmar que la ultradreta vol «instrumentalitzar l’església i guanyar-se el vot catòlic». L’episcopat ja va donar suport a la regularització d’immigrants del govern que Vox ha criticat amb duresa. Els d’Abascal sempre s’han expressat amb duresa contra el govern i els seus aliats però darrerament s’han passat quan s’han atrevit a dir que el govern i el president Pedro Sánchez són assassins per les víctimes dels accidents de trens.

Sabem que el PP està situat a l’òrbita del PPE però el PP no està alineat amb el govern de la UE que és un govern de consens entre el PPE i els socialdemòcrates, més alguns partits de centre i nacionalistes. Per exemple, fa temps que nega el canvi climàtic (acompanyant Vox), no té una política definida sobre immigració (ha rebutjat la regularització d’immigrants postulada pel govern contra l’opinió dels bisbes i les regularitzacions dels governs d’Aznar i Rajoy) i alguns dels seus dirigents han negat la violència masclista. I per sobre de tot, continua negant la legitimitat del govern Sánchez, cosa que impossibilita acords amb el PSOE necessaris per governar i que són usuals entre govern i oposició en qualsevol règim democràtic. Ara té un problema de coherència, per començar ha deixat que es convoquessin eleccions avançades de forma escalonada a les autonomies (que estan desgastant als socialistes com volia el PP), però que ham servit perquè Vox s’hagi fet més fort, i ara exigeixi més per pactar. A continuació ha deixat fer a Guardiola, però quan ha fet l’enèsima relliscada, la directiva nacional ha agafat les regnes, cosa que deixa en molt mal paper a Azcón a Aragó i ha presentat un document de mínims que semblava que definia les línies vermelles del PP en la negociació amb Vox dient que Vox no creu en la Constitució i quan Abascal ha posat el crit al cel, ha desmentit que fora un programa, avui en dia ningú sap ben bé què representa el document que el PP ha presentat a Vox.

Ens trobem en una situació realment caòtica (per classificar-la d’alguna manera). Diuen que volen pactar, que no volen repetir eleccions, però no tenen ni idea de quines són les línies vermelles de cada partit. De fet, la primera concessió a Vox s’ha fet quan accepten que la negociació la portin les directives nacionals (recordin que Vox voldria anul·lar les autonomies) i les concessions en temes de canvi climàtic, immigració, avortament i drets del col·lectiu LGTBI completen el panorama. Estem davant d’una negociació que portarà sembla que sí o sí a uns governs en què la ultradreta imposarà el seu programa. I les previsions pinten tempestes sobre les pròximes eleccions a Espanya si no ens espavilem.

També han sigut notícia l’aniversari de l’alçament militar del 23-F i els 4 anys de la guerra d’Ucraïna. El primer va suposar un cop molt dur per a la incipient democràcia espanyola però també la consolidació democràtica, la que es va derivar de la seva derrota. A més a més, com deia Cercas, la desclassificació de documents del 23-F que ha aprovat el govern ajudarà a desmentir fal·làcies que encara avui es conten. Sobre la guerra d’Ucraïna només unes notes: continua la guerra que suposa morts i destrosses que costarà de recosir, fent patir innecessàriament sobretot als ucraïnesos. Trump està jugant amb ells després d’haver dit que acabaria la guerra amb 24 hores i s’està enredant donant suport a Putin que li està prenent el pèl. Europa continua dividida i, encara que ha pres mesures ben encaminades, necessitarà reforçar el seu paper si vol ser decisiva i ajudar a acabar la guerra. Finalment, l’amenaça d’intervenció a l’Iran té molt a veure amb un conflicte israelià-palestí que Trump vol solucionar sense donar veu als palestins, els vol fer invisibles. que desapareguin sense deixar rastre.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona