Les tríades, tres paraules que resumeixen un pensament dominant en una època de la història, són ben conegudes. N’hi ha algunes de negatives, com el trilema de Rodrik, que diu que no es poden donar conjuntament la hiperglobalització econòmica, la democràcia i la sobirania nacional. M’interessen més les positives, entre les quals es troba la de «Déu, pàtria i rei», però potser la que més ha influït a Europa hagi estat la de la Revolució Francesa: «Liberté, égalité, fraternité», perquè és a la base de la construcció europea. La compatibilitat entre la llibertat i la igualtat està al darrere de la discussió entre socialdemòcrates i comunistes.

Avui en dia, la democràcia es troba en perill perquè una suposada eficàcia vol fer creure que la llibertat no és un requisit indispensable. Una joventut addicta a la IA ens diu que podríem prescindir de la democràcia per l’eficiència. Això passa quan confiem en la IA sense control, passa amb una visió ingènua d’alguns règims com el xinès, on el control dels ciutadans es porta amb mà de ferro, però des de fora donen una idea d’eficàcia. Però avui els voldria parlar de la fraternitat, que sol ser la menys citada de la tríada de la Revolució Francesa. Des del meu punt de........

© Diari de Girona