Anem a pams. L’any 1972 es va celebrar a Estocolm una primera cimera de governs per a concertar polítiques de medi ambient. Feia poc (l’any 1970) Nixon havia creat l’Agència de Protecció Ambiental (EPA, sigla en anglès) dedicada a protegir la salut dels éssers humans, el medi ambient i els recursos naturals. Tot arran al fet que en la dècada de 1960, esdeveniments com la contaminació del riu Cuyahoga a Ohio o vessaments de petroli a Califòrnia que van augmentar la consciència pública sobre la necessitat de polítiques ambientals.

Encara recordo la imatge d’un ministre franquista i de l’Opus (en López Rodó) anant en bicicleta a una de les reunions de la capital de Suècia. Semblava que alguna cosa es movia a un món que quasi tot estava per fer amb relació als valors naturals. Per arreu es caçaven balenes, les centrals nuclears creixien a dojo, s’abocaven al mar tota mena de residus perillosos en bidons que anaven a parar al fons, etc. L’any 1971 es va crear Greenpeace i poc després va esclatar la primera crisi del petroli (l’any 1973) i es va produir el desastre de Svesso (1976); penso que són algunes de les fites històriques que van situar definitivament les qüestions de medi ambient a la governança mundial.

Per tant, a la dècada dels setanta del segle passat es va........

© Diari de Girona