Les estratègies de la natura |
L’ecologia és una ciència integradora; n’he parlat altres vegades. No consisteix a sumar els coneixements d’altres ciències (geologia, zoologia, botànica, química, etc.) sinó que investiga les seves interrelacions, les dels éssers vius amb el medi que els envolta. Aquesta va ser la visió afortunada d’Ernst Haeckel, l’any 1869, una data molt tardana en relació amb altres disciplines. La primera càtedra d’ecologia de la universitat espanyola no va ser fins a l’any 1967 quan Ramon Margalef, inaugurà el primer departament. La contribució de Margalef al desenvolupament de l’ecologia és espectacular i algun dia en parlarem, quan tot just fa vint-i-dos anys de la seva mort.
La humanitat, com espècie, és un element més d’aquest escenari, sobretot quan va iniciar el seu procés d’evolució. El diferencia la seva capacitat d’intervenció, que ha augmentat exponencialment a mesura que ha avançat allò que s’anomena «civilització», fonamentada en el consum de recursos naturals de tota mena i de grans quantitats d’energia, fins ara majoritàriament fòssil. Sense aquest procés de depredació no es pot explicar on hem arribat, i qualsevol nou avenç comporta més energia (com els centres de dades........