N’he parlat més d’una vegada de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, anomenades COP, i crec que a les acaballes de l’any és un bon moment per analitzar els resultats de la celebrada el mes de novembre a la ciutat de Belém. La COP de 2025, a banda de la màgia d’un número rodó (era la trentena edició), tenia dues característiques importants: se celebrava a una ciutat considerada la porta de l’Amazònia i a més coincidia amb el desè aniversari de la reunió de París, on es van adoptar compromisos ferms en relació amb la lluita del canvi climàtic.

El COP s’ha convertit en una mena de tradició prenadalenca, que reuneix a representants de quasi dos-cents estats: a la vegada que s’encenen les llums de les ciutats i pobles (cada any més aviat), s’inflamen per uns dies els polítics, els experts i les consciències ecologistes per frenar l’escalfament de la Terra. Tot d’una manera controlada i ben pautada, on sempre uns balls d’alguna tribu suposadament primitiva aporten un punt de folklore ben rebut pels mitjans de comunicació, que semblen una mica cansats de seguir unes reunions interminables que acaben a la darrera matinada, amb aplaudiments no merescuts, per un acord sempre feble i sovint no aplicat.

L’Amazònia juga un paper fonamental........

© Diari de Girona