We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

QUAN GIRONA S'INUNDAVA

1 0 0
13.10.2019

Quan arriba la tardor, els que havíem estat testimonis de la invasió per l'aigua dels carrers i places de la nostra ciutat no podem deixar de dedicar un record a aquells dies tristos en què una bona part de l'activitat quedava paralitzada. I que per als que n'eren afectats més directament era un drama, i en alguns casos una tragèdia amb resultats irreparables. Tothom recordava l'aiguat de Sant Lluc, o el del Pilar. I si es repassava la història de les nostres inundacions, la que més s'havia acarnissat amb una zona urbana era la que havia produït la tragèdia del 19 de setembre de l'any 1843. Es parlava indistintament d'aiguat i d'inundació, quan en realitat són dos fenòmens diferents, encara que sí amb una certa relació. Sempre que hi ha inundació és per causa d'un aiguat. Però no sempre que hi ha aiguat hi ha inundació. Una gran avinguda d'aigua, amb l'augment del cabal d'un riu serà un aiguat, però només serà inundació si el riu es desborda i les aigües es dispersen pels carrers.
Especialment en aquest temps de tardor, i també, però amb menys freqüència, a la primavera, la nostra ciutat havia estat víctima de les aigües desbocades, d'algun o de tots els rius que normalment li donen vitalitat. Un seguit de dies rúfols, amb pluges intenses i persistents encenien les alarmes dels gironins establerts en les zones properes als rius i especialment aquells que vivien o tenien els seus negocis a la planta baixa. En aquestes situacions, els afectats estaven atents a les variacions que es podien produir en el nivell del riu. I també a les notícies que anaven arribant de les poblacions situades aigües amunt. Quan arribava la nit tot es presentava més problemàtic. Dubtaven si es quedarien vetllant. O si........

© Diari de Girona