We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

darrera generació

1 0 0
14.10.2019

El meu fill, que aquest any ha arribat a la majoria d'edat –i, per tant, al dret de vot-, era un nadó de mesos quan els avions segrestats per gihadistes es van estavellar contra les Torres Bessones. De fet, l'únic que sap de l'atemptat –el més famós de la nostra història contemporània– és el que ha vist en les filmacions que es difonen en els aniversaris i en les commemoracions. Si se li parla del mur de Berlín, pensa en un videojoc de la sèrie Warhammer Fantasy. Si se li parla de l'URSS o de Mao Zedong, només se li ocorre pensar en algun dolent de la sèrie James Bond (que per a ell és deliciosament vintage). I per descomptat, si se li parla de Franco, no sap pràcticament qui és. I si ens posem a parlar de la crema d'esglésies en el 36 –cosa que per desgràcia va ser molt real, encara que alguns partidaris de la Memòria Històrica la considerin una mena d'«invent»–, el meu fill només pot imaginar una cosa semblant a l'incendi de Notre-Dame: un accident fortuït, un obrer fumant una cigarreta prohibida, un bufador que impacta on no hauria de fer-ho. Això és tot.
Ho dic perquè hi ha diverses generacions –i no només la del meu fill– per a les quals la majoria de temes que discuteixen els polítics........

© Diari de Girona