Fa uns dies, estava conversant amb un bon amic, reconegut especialista en l’àmbit de les relacions de treball, i parlàvem del compliment de les normes laborals. En un moment d’aquesta conversa, i en indicar per part meva que hi havia diversos informes que demostraven que es realitzen a Espanya un nombre molt important d’hores extraordinàries, i que gran part d’elles no són remunerades, o que, si s’abonen, ho són per vies no regulars, em va dir amb tota tranquil·litat: «Les hores extres no existeixen».

Sorprès per la seva manifestació, i sabent que el meu amic és un perfecte coneixedor de la normativa laboral per estar tots els dies treballant directament amb ella, només se’m va ocórrer insistir que hi ha un article de la Llei de l’Estatut dels treballadors, el 35, dedicat a aquestes i que les defineix com «aquelles hores de treball que es realitzin sobre la durada màxima de la jornada ordinària de treball, fixada d’acord amb l’article anterior», amb un màxim de 80 hores anuals, i que en la negociació col·lectiva es pot pactar, i així ocorre en nombrosos convenis, la seva remuneració per sobre del mínim legal establert en aquest precepte. Vaig seguir la meva explicació recordant-li la importància de complir tant la regulació de la jornada ordinària de treball, regulada en l’art. 34, com la del coneixement d’aquestes hores extres, per a la qual cosa la normativa disposa que, a l’efecte del seu........

© Diari de Girona