Imatge d'arxiu d'una bandera dels EUA estripada / CC0

Els Estats Units han aconseguit una proesa singular: convertir l’autoelogi en un producte d’exportació massiva. Altres països fabriquen cotxes, patents o formatges. Ells fabriquen una idea d’ells mateixos. I l’han venuda tan bé que mig planeta ha acabat confonent una campanya de promoció permanent amb una veritat històrica.

No és un mèrit menor. Cal talent per transformar la pròpia autoestima en paisatge moral. Cal una certa destresa per fer passar el poder per exemplaritat, l’hegemonia per magisteri i la prosperitat d’uns quants per prova irrefutable de superioritat col·lectiva. Amèrica, en això, ha estat formidable. No només domina sectors sencers del món contemporani; domina, sobretot, la manera com el món l’imagina.

Hollywood hi posa l’èpica, Harvard la consagració, Wall Street la musculatura i la bandera la litúrgia. El conjunt funciona amb una eficàcia admirable: allò central sembla excel·lent, allò visible sembla virtuós i allò enorme sembla, per defecte, respectable. És una il·lusió molt ben produïda.

Però una societat no s’hauria de mesurar per la qualitat del seu tràiler. S’hauria de jutjar per la seva vida ordinària. Per la manera com distribueix la salut, l’educació, la seguretat material i una noció mínima de dignitat. Aquí és on el decorat comença a mostrar costures.

Els Estats Units són un país extraordinari en innovació, capacitat........

© Diari de Girona