Aquests darreres setmanes hi ha hagut dos grans esdeveniments, on un ha tapat l’altre amb l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat. El que ha quedat tapat per la gran posada en escena amb l’acord de pressupostos ha sigut la presentació pública de l’Informe Fènix, un dur i cru diagnòstic sobre el model productiu català que ha fet tremolar a quasi tota la classe política del país, ja que és corresponsable per acció o omissió, al Govern o a l’oposició, del que està succeint a Catalunya els darrers 25 anys. I més quan mesures de xoc que s’haurien de prendre, importants prioritats que haurien d’estar incloses o incorporades dins d’aquests pressupostos, no ho estan. Probablement, la raó de tanta gesticulació i posada en escena sigui precisament aquesta, amagar que les reformes estructurals que depenen de Catalunya, una vegada més no s’han tingut presents per la inèrcia, la pressió de potents lobbies turístics i l’acomodació (i a seguir tirant la pilota endavant i qui vingui darrere ja s’ho trobarà).

És clar que tothom vol que hi hagi pressupostos i qui subscriu també, òbviament, però no aquests pressupostos. Potser cal recordar que a Catalunya, la voluntat política que expressen els pressupostos, va lligada a la llei d’acompanyament dels pressupostos, un marc polític obviat. Tot és un simple llistat d’inversions i despeses. L’Informe Fènix........

© Diari de Girona