Imatge de turistes a Girona en plena onada de calor / Marc Martí Font

L’estiu inacabable i infernal que hem tingut hauria de ser tractat ja, ni que sigui a posteriori, com una emergència. Cosa greu que no es fes ja en el seu moment, doncs les previsions d’un estiu canicular extrem estaven escrites i en última instància, si el decurs de la canícula era el que era, el més lògic hagués sigut declarar una emergència sociosanitària, atès que pel que sembla l’actual emergència climàtica és paper mullat o paper pels Telenotícies de TV3, que generosament i constantment ens informen sobre els estralls del canvi climàtic al món, però especialment amb tota mena de detalls a Catalunya.

Amb aquest sensacionalisme i efectisme constant amb dades i rècords de temperatures que hem tingut i tenim fa temps, no entenc com el Consell Audiovisual de Catalunya o altres instàncies de control de qualitat, siguin científiques, polítiques, ambientals o sanitàries, no criden l’atenció del seu negatiu impacte en la població, del seu caràcter contraproduent, etc. Ja no diguem des de l’àmbit «ecologista», que ni està ni se l’espera, i fins i tot des de l’àmbit de les entitats de drets humans. Incomprensible! Quan està estudiat i publicat per diferents analistes i experts, que saturar informativament a la població sobre els impactes de temperatures, «aiguats» (millor no dir el que penso ara sobre........

© Diari de Girona