El penal on va estar reclòs Antonio Tejero des de 1983 / EMPORDÀ

El que seria divertit de desclassificar és el registre de visites del difunt Tejero quan estava pres al castell de Figueres, presó militar aleshores. En algun lloc han de constar els il·lustres visitants, no sé si també els regals amb què era complimentat el guàrdia civil colpista, que no eren pocs, ni aquells ni aquests. Un amic que hi complia el servei militar, m’explicava que l’antiga fortalesa era una romeria d’empresaris i polítics, catalans la majoria, els quals rares vegades el visitaven amb les mans buides, sinó amb bons vins, bones viandes i altres regals de tota mena, suposo que rellotges, joies, roba i perfums, sempre que aquests fessin olor de caserna i no de gessamí. Més que purgar pena de presó, Tejero havia posat despatx en una ala del castell, perquè li retessin homenatge tots els catalans (i no només) que l’admiraven i en desitjaven el ràpid alliberament, que eren multitud. No han canviat gaire les coses, igual fan ara quan visiten al Vivales a Waterloo, alguns deuen ser els mateixos i tot.

No és estrany. Si una cosa hi ha més catalana que el pa amb tomàquet és saber amorrar-se a la teta que més raja, la política mai ens ha importat i, si ens ha importat, ha estat sempre tirant cap a la dreta, a veure sinó on es van rebre amb més fervor que a Catalunya a les tropes victorioses en la guerra civil (i a veure on es van canviar després la jaqueta amb més rapidesa convertint-se en nacionalistes, en això també som els millors). Cal ser previsors, mai se sap com acabarà un cop d’estat, n’hi ha que es reactiven al cap dels anys i, arribat el cas, és bo poder recordar-li a Tejero que el vas obsequiar amb un pernil ibèric i una caixa de vi, i que, ara que està vostè lliure, poso a més a més a la seva disposició la torre de s’Agaró, la casa de la Cerdanya i fins la meva santa esposa si és del seu grat.

Al mateix amic l’enviaven força caps de setmana amb un furgó militar a recollir senyoretes als clubs de carretera de l’Empordà -és comarca rica en puticlubs, on són una antiga tradició, preguntin a Josep Pla- per a solaç dels comandaments militars que complien condemna allà, si bé, de justícia és reconèixer-ho, Tejero no es trobava entre els que es beneficiaven del castrense vis-a-vis. Ja es veu que les condicions dels reclusos a la presó militar no tenien res a veure amb els de la Model, perquè als militars la testosterona se’ls suposa, com el valor, i d’alguna manera calia eliminar-la, no podien castrar-los com als gats. A mi, que a la mili vaig arribar a caporal primer, em venien ganes de delinquir, a veure si em tancaven allà mateix. Ignoro si eren putes patriotes que treballaven per amor a la bandera, o se’ls pagaven els honoraris amb una partida del pressupost de Defensa, al cap i a la fi més val fer l’amor que la guerra, fins i tot és més barat. Probablement sufragaven el servei els polítics i empresaris que allà es deixaven veure, els quals, segons una altra vella tradició, serien vells coneguts de les bagasses. Mentrestant, Tejero continuava donant cops, si bé amb la raqueta i no d’estat, jugant a frontó amb el seu fill sacerdot quan aquest anava a veure’l. És de desitjar que el capellà no coincidís amb les visitadores dels companys d’armes del seu pare, o la posterior cua per a confessar-se seria tan llarga com la dels polítics i empresaris que complimentaven al tinent coronel.

Ja que en aquest àmbit ens movem, vull pensar que les visites a Tejero s’organitzarien com s’organitzen les entrades en els puticlubs de categoria: per torns i de manera que qui acaba d’arribar no ensopegui amb qui ha finalitzat la visita, quin esglai coincidir amb un altre polític convergent, amb un altre empresari catalanista o amb el teu propi sogre, tant li fa si és al castell de Sant Ferran o al club Baby Doll, aquestes situacions incòmodes s’han d’evitar. Els militars són gent organitzada, segur que els pelegrinatges tejerils s’ordenaven seguint el conducte reglamentari, i que al final de cada jornada s’aixecava una butlleta d’estat dels regals acumulats, revisat pel caporal furrier.

Això és el que cal desclassificar, i no uns documents que són com el VAR en el futbol: ens ensenyen un ninot qualsevol i no tenim altre remei que creure que això és el que va passar, sigui un fora de joc o un cop d’estat.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona