Uns canelons, en una imatge d'arxiu. / Salvador Redó.

Com que Nadal és una festa tan poc original que es celebra a tot el món, i el que és pitjor, fins i tot a Espanya, els catalans de debò han triat Sant Esteve com a signe identitari. El 26 de desembre ha sigut sempre festiu a Catalunya, a mi la meva àvia m’escalfava a la paella -no hi havia microones- els canelons que havien sobrat de Nadal i encara no n’he oblidat el sabor, però del que es tracta ara no és només de fer festa, sinó d’assenyalar que fer-ne ens fa diferents de la resta d’espanyols, diferents en el sentit de superiors, perquè sinó, no val la pena. Així, l’agenda del bon catalanet per Sant Esteve és aquesta: llevar-se tard, escriure a les xarxes que som carolingis, anar a comprar les postres a la confiteria de tota la vida, dinar canelons, mirar una estona TV3 tot fent la becaina, desplegar una estelada al Palau de la Música i anar a veure els pastorets. Ni un pas enrere!

Els més agosarats, entre reivindicació carolíngia i becaina davant de la tele, encara troben temps per escriure un «puta........

© Diari de Girona