Menú de 800 euros per als coloms |
La culpa fou de Jesús, és a dir, de Déu, que en instar-nos a donar menjar al famolenc, va oblidar afegir «tret que sigui un colom», descuit comprensible, ja que el Senyor sempre va tenir amb aquesta bestiola una relació gairebé patern-filial i no podria permetre que patís falta d’aliment. Segles després, per culpa de seguir els ensenyaments divins, una senyora de Salt s’enfronta a una multa de 800 euros: l’ajuntament li ha imposat aquesta sanció per prendre’s al peu de la lletra la paraula de Déu i donar menjar als coloms. I no només una vegada, sinó diverses, així que podem qualificar-la de reincident gastronòmica.
La filantròpica veïna es diu Concepció, imagino que alguna relació tindrà el seu nom amb aquest amor als coloms, no en va per obra i gràcia d’una de les seves avantpassades -dels coloms, no de la veïna- va concebre la Mare de Déu a Jesús. Si avui l’Esperit Sant decidís venir una altra vegada a la terra en forma de colom perquè habités de nou entre nosaltres el nen Déu, faria bé de no fer-ho a Salt, o es moriria de gana abans d’aconseguir el seu propòsit (tampoc a Palestina, allà no tindria temps ni de morir de fam, prengui’n nota abans d’emprendre viatge). Tenint aquesta possibilitat en compte, no només no és estrany que hi hagi qui doni menjar a aquestes bestioles, sinó que és fins i tot lloable: qui pot assegurar-nos que entre tots aquests coloms, bèsties aparentment brutes i sense gaire enteniment, no hi ha l’Esperit Sant buscant una verge, per més que avui això sigui tasca quimèrica? Davant del dubte, millor alimentar-los a tots, no sigui que mori d’inanició el colom enviat pel cel i ens quedem sense el retorn de Crist per estalviar-nos unes tristes engrunes de pa dur. La cosa seria més senzilla si, com en els dibuixos del catecisme, l’Esperit Sant es distingís de la resta de coloms per portar posada una aurèola al cap, així no hi hauria confusió possible, però mentre això no ocorri, millor donar-los menjar a tots, per si de cas. Un espera que, si es confirmen les pietoses motivacions de la Concepció, l’Església surti en defensa seva, o si més no l’ajudi a sufragar la multa amb el caixonet d’almoines de la missa de diumenge.
També un colom li va fer saber a Noè que el diluvi s’havia acabat, vegeu si són útils aquests ocells quan cau un aiguat, per no parlar del que, segons ens va fer saber Rafael Alberti, se equivocó, se equivocaba, creyó que el trigo era agua, aquest no tenia una Concepció que l’avituallés i a més a més, era curt de vista. Vull dir que els coloms no sempre han tingut la mala fama que arrosseguen avui, el mateix Picasso va dedicar hores a pintar-los, si bé no consta que els donés menjar, bé, a un sí, a la seva filla Paloma, potser a Salt l’haurien multat per això. El que no ha transcendit és què oferia de menú la Concepció als seus amics coloms, tot i que per 800 euros els podia servir fins a un bistec amb patates i gelat per a postres, això últim només en el cas que la republiqueta catalana hagués reeixit, ja que era un dels seus principals objectius, si no l’únic. Les gavines no tenen aquest problema, elles s’alimenten per si mateixes, almenys a Girona, on als carrers no falten escombraries riques en pròtids i sals minerals, i a més, en cas d’extrema necessitat, sempre poden menjar-se un colom, que en estar desnodrit no té forces per a defensar-se ni per a fugir. Selecció natural, en va dir Darwin.
Segons sembla, la raó per a prohibir donar menjar al colom famolenc és que aquests ocells proliferen massa. El sistema no és nou, això d’acabar amb una espècie matant-la de fam ja es va intentar amb els jueus en els camps de concentració nazis, amb els ucraïnesos en temps de Stalin i periòdicament amb els negres de l’Àfrica, sense que calgui amenaçar amb multes a qui els doni menjar, deu ser que els coloms fan més pena i la gent no pot evitar alimentar-los. Curiosament, si a vostè l’enxampen disparant als coloms, també el multaran, encara que argumenti que ho fa perquè no proliferin, està vist que és més caritatiu matar-los de fam que a trets. Un ja no sap si els coloms són una espècie protegida o invasora, si cal matar-los o si cal cuidar-los, si els hem de donar menjar o si ens els podem menjar.