Als que tenim una certa edat, el govern ens posa l’edat de jubilació com la pastanaga a un ruc, i quan sembla que l’abastarem, ens la col·loca una mica més lluny, perquè continuem avançant. Arribem esbufegant i amb dificultats als 60, i quan ja vèiem els 65 en l’horitzó i amb ells un recés de viatges de l’Imserso amb bufet lliure a Torremolinos, ens situen la línia de meta als 67. Els boomers som els desgraciats del sistema laboral, quan jo m’acosti als 67, Pedro Sánchez -aquí seguirà, perquè encara anirà prometent amnisties a qui calgui- anunciarà una nova........