Perles i diamants en el llenguatge |
Quan era petit hi havia coses que no entenia gens. Algunes ni m’esforçava a entendre-les per què em resultaven indiferents o impossibles, com saber amb exactitud si la Terra era plana o rodona, si el Sol era un astre o una estrella, si peixos i ocells derivaven d’un mateix arbre zoològic, si veníem dels micos o no. Les coses que em feien barrinar més al cap tenien relació amb el llenguatge parlat. Més d’un cop solia interrompre els grans quan pronunciaven un mot del qual no sabia el significat o quan empraven locucions que m’eren del tot desconegudes.
Dues frases que em cridaven molt l’atenció i que escoltava sovint eren aquestes: «cap de trons» i «tirar la casa per la finestra». «Cap de trons» em semblava una gran troballa lingüística de la nostra parla, per la seva rotunditat sonora i, ensems, divertida. La gent l’aplicava als nois i, si em resultaven coneguts, podia intuir-ne el sentit.
Fa anys, en una de les moltes discussions entre professors que estimem el llenguatge, vam decidir escollir els millors refranys i acabàrem acceptant-ne sis, ara poc sovintejats, que eren els que més ens agradaven per la seva bellesa visual.
La primera va ser «Fangar a la taula», que consisteix a capgirar la vianda del plat i no reduir-ne mai la........