El meu pare se’n va anar sense donar la recepta de dormir de pressa per mor d’economitzar temps, com també no va explicar bé altres coses confuses de la seva vida. Les tres frases que més repetia eren: «Molta experiència de la vida»; tanmateix, mai no va dir-nos d’on havia tret tanta experiència, la segona locució quasi aforística era «s’ha de parlar amb coneixement de causa», que tots l’entenem bé i la tercera era la més enigmàtica: «Aquell o aquells tenen més cuento que en Calleja.»

Qui era en Calleja? Vaig preguntar-ho pel poble i entre els amics del pare i ningú el coneixia ni havia sentit mai a parlar d’ell. Endemés el cognom Calleja no els resultava massa català i algú deia que sonava a carrer pobre i sense llum. El nom Calleja defineix l’individu que es queixa per res, que inventa excuses ben elaborades o que exagera la veritat per fer el mec i per aquest motiu és acusat de tenir més «cuento» que en Calleja. En realitat era un editor que a principis del XX, publicava contes que serviren per iniciar als infants a la lectura.

Un amic antropòleg sosté la teoria que l’element més arcaic i pur que hi ha en l’ésser humà és dormir, l’estat de repòs, la suspensió dels sentits i de tots els moviments voluntaris del cos: quan........

© Diari de Girona