We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Les vacances de la nostra infància

1 0 0
14.08.2019

A finals de juny s'acabaven les classes i començàvem a fer les esperades vacances d'estiu, que durarien fins l'octubre.
Uns estius plaents, riallers, entremaliats, en els quals els nens sabíem divertir-nos sense joguines, perquè convertíem el propi cos en una joguina barata, dotada de cames i peus, braços i mans, ulls, boca i orelles i d'imaginació; una màquina perfecta per a les activitats lúdiques, com saltar, ballar, banyar-nos, córrer, xutar, barallar-nos, tanmateix també empràvem com a joguets pals, canyes, vímets, l'aigua de la riera, còdols, fang i una pilota de futbol de la rectoria o del club de futbol. No calia comprar joguines perquè la millor de totes érem nosaltres mateixos.
Quan era petit els únics que fèiem les llargues vacances de l'estiu érem la mainada i els propietaris rurals, amos de les grans finques, que les prolongaven tota la resta de l'any. Parlo de la dècada dels 50 i dels 60, però cap a finals d'aquesta última els treballadors de les carrosseries i de la construcció en feren, primerament, durant els tres dies de la Festa Major, penúltim diumenge del mes d'agost, i al cap d'uns anys, una setmana, i amb el pas del temps, en la dècada dels 70 un mes, tal com era preceptiu.
Els meus pares mai feren vacances, però sí que recordo dos viatges, un per diferents ciutats........

© Diari de Girona