We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

La festa major

1 0 0
21.08.2019

Abans la festa major del meu poble, Arbúcies, se celebrava el tercer diumenge d'agost, quan ja havia declinat la calor xafogosa i s'entrava a la recta que ens portaria a la tardor; el calendari marca que comença el 21 de setembre, però, en els pobles de l'interior i humitejats per les pluges, sentíem que ens arribava molt abans, concretament, a l'últim dia de la festa, que representava la fugida de molts estiuejants i el retorn de tothom a la feina.

Així doncs, la impressió general era que s'havia acabat definitivament l'estiu, res de banys a la costa, res de festes al carrer i sopars a la fresca per reforçar l'esperit veïnal. Era hora de treure de l'armari la roba de migtemps, algunes cases ja encenien la llar de foc i molts ens endinsàvem a la boscúria a caçar bolets, perquè a finals d'agost ja surten els primers ous de reig.

El perill que plogués durant els tres dies de la festa major anguniejava a tothom, però molt especialment el senyor Cassó, l'amo de la pista de ball a l'aire lliure. Un espai extraordinari, de gran bellesa, no sols perquè l'ornaven molt bé, sinó perquè hi havien uns castanyers de les índies, coneguts com a castanyers bords, altíssims, esponerosos, que formaven un sostre vegetal atofat per la pista de ball, un cel verd sota un cel estrellat. Sempre les orquestres o els cantants d'èxit quedaven meravellats i l'elogiaven tant que........

© Diari de Girona