Escudella i carn d’olla |
Temps de fred, temps d’escudella i carn d’olla. Vinc d’un temps que era el plat més quotidià i, en moltes llars, es menjava cada dia, excepte dijous i diumenge. Es va deixar de cuinar per diverses raons: per manca de temps, atès que algunes dones es posaren a treballar a les empreses; s’encariren massa els productes, i entraren nous plats fàcils de fer, bons i barats.
Els dijous, dia de l’arròs horrible, que només agradava al pare: arròs pastat i cada vegada que la mare el servia al plat del pare, aquest la felicitava per la paella tan bona, del tot inexplicable per als meus germans. L’únic que m’agradava era el costelló de porc, la salsitxa i els musclos.
Que dijous fos el dia per a una bona paella he trobat dues explicacions que me les crec i no me les crec. La primera: "Tres jueves hay en el año que brillan más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión", i el plat per commemorar-ho era arròs amb peix, una menja abellidora que ampliaren a tots els dijous de l’any. La segona: en Franco declarà que el costum familiar dels dijous era dinar paella, perquè els agradava molt i sabem com de respectat i imitat era el dictador.
Els diumenges, a casa, el pollastre rostit i macarrons que la mare portava a enrossir al restaurant del costat, Can Gamarús, perquè encara no........