1. Mai ningú va entendre aquest fenomen extraordinari aconseguit amb el poder dels mots per canviar les coses reals, i que només entenia el senyor mestre, que vivia en una casa dalt d’un turó gaudint de molt bones vistes, esplèndides vistes, deia ell, per donar més valor a la bellesa del paratge; el més meravellós que succeïa era que, cada vegada que pronunciava l’adjectiu «esplèndides», el paisatge millorava en tots els sentits: els ocells alçaven el vol cantant i hi havia més flors al prat, tot es feia més bonic; tanmateix, mai va explicar el seu recurs per modificar en positiu la realitat utilitzant les paraules.

2. Quan Déu creà l’escorpí, el programà perquè fos una màquina de matar i de matar capriciosament i arbitràriament. El va omplir d’odi per així segar la vida d’altres sense remordiment, malgrat no treure’n cap profit, atiat només pel pervers instint assassí.

Emperò va néixer un escorpí pacifista entre els més fers i despietats escorpins. Un dia, l’escorpí pacifista els congregà i els aconsellà que expulsessin l’esperit maligne que portaven a dins. El van liquidar a l’acte.

3. El públic va entrar al Liceu de la Música per escoltar la Simfonia en re major, BWV 1045, de........

© Diari de Girona