La manta blanca (III) |
Si es concentrava una mica, segur que era capaç d’imaginar que els flocs que es precipitaven del cel a l’altra banda de la finestra eren estrelles o cometes que amenaçaven d’atemptar contra la Terra. Però no estava per a elucubracions, ja que ara sí, per fi, la son el va venir a buscar. Mentre recorria l’estret passadís a la recerca d’aquell racó que acollia l’atrotinat matalàs que tantes nits l’havia acompanyat, va notar dues punxades al clatell. Era com si dos vespes s’haguessin........