Acabades les classes, a l’estiu l’única alternativa vital que quedava al projecte d’homes que érem els de la colla era anar a la piscina cada dia del món. L’expedició començava amb remullada obligatòria, i és que per accedir al recinte principal primer havies de passar per les dutxes. No hi havia escapatòria: l’encarregat d’assegurar-se que ens trèiem la ronya incrustada era el Manolo, exlegionari amb més tatuatges i dibuixos al cos que les coves d’Altamira. Mai va recórrer a la violència física, però tampoc li calia: si es concentrava, amb la mirada era capaç de tallar-te la respiració, com Darth Vader. La mania que sentíem per aquell espai no derivava........

© BonDia