“Rompe cada ola dándose importancia. Mal mirado, el mar es una redundancia, pero es refrescante, y hace tanto sol…”
Baixo les escales de Can Lau, saludo en Mitxi, que renta les taules, travesso el petit passeig de la platja d’en Repic i trepitjo la sorra grisa del Port de Sóller, batuadei com crema! Avui m’he aixecat tard, el sol pica massa i no m’he posat crema. Vaig a l’aigua de patac i nedo fins a les barques, badoco davant d’un preciós William Fife de 15 metres de principis del segle passat i torno cap a casa, que encara no he berenat (esmorzat en peninsular). Faig cafè i me’l prenc amb un tros de gató que m’ha portat n’Antonieta, a la terrassa, a l’ombra, mirant el........