Ben entrats ja en el segle XXI, coneixem prou bé l'entrellat de l’univers, almenys els de l’espai més proper. Sabem explicar què succeeix quan tres astres s’arrengleren d’una determinada manera, les causes i els efectes… De fet, res no gaudeix de gran misteri científic, ni tan sols un eclipsi total de Sol com el d’ara fa uns dies. Però permeteu que em despulli anímicament, ara i aquí, davant vostre. Viure’l, i no puc emprar un altre verb, i tot i així es queda curt, va ser una de les experiències més profundes i rotundes que mai he tingut.

Acompanyat del meu fill enfilàvem, aquella tarda, carretera avall, cap a Llardecans, un llogarret del Segrià, per contemplar un fenomen al qual anàvem amb dubtes reals sobre la idoneïtat de l’indret. Sabíem que allò podia ser quelcom de maco, de diferent. En realitat va ser sublim, un espectacle fora de tota norma, de tot control humà, que et posa al teu lloc. Un fenomen astronòmic que et deixa clar que, per molt que anem d’espècie dominant, som ben poca cosa. 

Com que el nostre pobre llenguatge no permet una explicació que........

© BonDia