Moltes de les pel·lícules de Pedro Almodóvar formen part d’un catàleg personal de bones estones. Em declaro fan de La ley del deseo, per exemple, d’aquelles històries divertides, més o menys provocatives, espontànies, lliures, d’aquella justa combinació de drama i comèdia, d’una mirada lúdica i transgressora, a vegades desmitificadora. En definitiva, diferent i original, amb una estètica i un llenguatge propis. Divertit i profund alhora.

Però a mesura que passen els anys i les pel·lícules, Almodóvar em grinyola cada cop més. Em resisteixo a abandonar-lo, tot i els seus aires plens de divisme que m’haurien de fer decidir a fer-ho. Torno al cinema a cada nova proposta........

© BonDia