Fa vint anys, a més a més justos, que em voltava pel cap que havia de prendre una difícil decisió, la que seria una de les més transcendents de la meva vida. El meu fill Eloi estava a punt de néixer, ho va fer un 14 de juny, és a dir, d’aquí a un parell de dies, i aquelles setmanes les emocions estaven a flor de pell, probablement la por hi tenia a veure, i les ganes que tot anés bé, sabia que s’apropava el final d’un procés que havia estat llarg i amb alguna vicissitud que ara ja no cal explicar. Sabia que la vida em canviava de fit a fit, donava un tomb de 180 graus. L’arribada d’un fill et condiciona i et fa canviar les prioritats.
Jo sempre he estat músic, però abans que nasqués el meu........