Diumenge a un quart i mig de set de la tarda va marxar la llum.
Un relat del que possiblement va passar a la gran majoria de les llars de les nostres valls aniria així: molt probablement diumengejant, empesos pel temps rúfol de tardor que feia fora a asseure’s al sofà, llegir, mirar Netflix o a punt per veure el Barça, algú del nucli familiar es va aixecar del sofà per anar a comprovar el disjuntor del quadre elèctric i va veure que estava aixecat i que l’apagada era “d’ells”. Tot seguit, calia sortir al replà, a veure si hi havia llum i, probablement, trucar al timbre del veí de replà per veure si sonava i tenien llum. Després de prémer el timbre mut, mort, inútil, corroborar que l’apagada era de l’edifici. Una ullada per la........