Quan vaig començar a parlar-me diferent, el camí va canviar |
T’has parat mai a escoltar com et parles quan t’equivoques, quan no arribes o quan alguna cosa no surt com havies previst? No tant què et dius, sinó el to amb què ho fas.Aquell to intern que difícilment utilitzaries amb algú que estimes de veritat. Si aquesta veu fos externa, probablement li demanaries que baixés el volum o que, com a mínim, canviés la manera d’expressar-se.Em sento molt afortunat perquè a la meva vida hi ha persones que m’estimo profundament. Persones a qui cuido, respecto i intento parlar amb afecte fins i tot quan s’equivoquen. Tot i això, amb els anys he entès que el meu millor amic i, a vegades, també el meu pitjor enemic, soc jo mateix. És l’única persona que puc assegurar que estarà amb mi de principi a fi al llarg de tota la vida. I la narrativa interna que construeixo amb mi és, sens dubte, la que més impacte té en com visc, com decideixo i com m’hi relaciono.Durant molts anys vaig creure que com més m’exigia, més........