El 1927, el veguer francès a Andorra, Charles Romeu, rep una carta d’Andorra que el preocupa. L’home que li escriu explica que durant la seva estada a Andorra, li van cridar l’atenció dos estrangers que deien ser suïssos. Després d’investigar-los, els resultats van ser, al seu parer, prou concloents.
El 30 de desembre del 1926, dos viatgers es van allotjar a l’Hotel Mundial de la Seu d’Urgell i van emplenar les seves fitxes de la manera següent:
1. Frédéric Weilemann, diputat per Junoh (!), 52 anys, alemany.
2. Raymond Netzhaher, 60 anys, alemany, arquebisbe titular de Anazarbre dels Missioners de Bucarest.
Aquest arquebisbe va acompanyar Weilemann per a recomanar-li al bisbe de la Seu per a una concessió de segells a Andorra. No van ser rebuts pel bisbe, sinó pel vicari general.
Des de llavors, Weilemann ha visitat el país 8 vegades, cada vegada via Barcelona. Ara es troba al país acompanyat per un jove que va emplenar així les fitxes de l’hotel:
1. Weilemann Frédéric, suís de Zúric, 45 anys, casat.
2. Querst Emile, suís de Zúric, 31 anys, resident a l’hotel Cloys de París.
Segons un redactor de Diluvio de Barcelona, Weilemann freqüenta el centre d’espionatge alemany a Barcelona i vol idear com a pla tenir una concessió o empresa a Andorra, que seria dirigida per alemanys. El veritable objectiu d’aquesta empresa serà elaborar mapes del país, les rutes més fàcils cap a França fins i tot a l’hivern, fer fotos de tots els ports, ampliar aquest treball a la Vall d’Aran, ja s’han fet bastantes fotos a Andorra, a la Vall d’Aran i fins a la Seu. El mapa del país va ser elaborat en part per l’alemany Alwin Schroeder, de Barcelona, que va romandre aquí sis o set mesos.
L’Estat Major alemany té els seus ulls posats a Andorra, per poder, en cas de guerra entre França i Alemanya, reunir tots els alemanys d’Espanya i Portugal, i n’hi ha molts, a Andorra, en la seva empresa de formar batallons per atacar França a través dels Pirineus, apoderar-se del Rosselló si és possible i de fet intentar que França sigui atacada per Espanya. Per intentar per tots els mitjans crear fàbriques en aquesta part dels Pirineus, algunes de les quals s’han quedat en aquest gran negoci de l’electricitat que s’està instal·lant prop de la Seu. El gerent també és de Zúric. A la carta es demana si tots els productes venen de Suïssa. En el seu treball de planificació, compten amb l’ajuda d’oficials d’Estat Major espanyols. Un comandant de Barcelona ve sovint d’excursió a Andorra. Es parla, però no hi ha res de segur, sobre els dipòsits d’armes entre la Seu i Andorra.
Romeu n’informarà ràpidament el Prefecte dels Pirineus Orientals, que no tardarà a comunicar-ho als ministres d’Afers exteriors, de Guerra i de l’Interior, assenyalant-la a la seva especial atenció.