Arribar tard també és violència |
Hi ha violències que no deixen marques visibles, però que erosionen vides amb la mateixa intensitat. La violència digital n’és una: insults, amenaces, difusió d’imatges íntimes o persecució constant a través de pantalles. Sovint es trivialitza, com si fos un peatge inevitable de la vida en línia. Però no ho és. L’article Per què Europa necessita actuar abans per aturar la violència contra les dones, de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), adverteix sobre les conseqüències de reaccionar en les polítiques públiques quan el dany ja està fet. En l’entorn digital, aquesta lògica reactiva és especialment perillosa, perquè la viralitat converteix cada agressió en un fenomen massiu i persistent.Les dades compartides són clares i preocupants. A la Unió Europea, una de cada tres dones ha experimentat violència física o sexual al llarg de la seva vida. I només una petita part dels casos es denuncien, cosa que converteix la violència en una epidèmia........