Estiu (VII) |
Al final, sempre hi ha un moment per a tot i, en dos mesos d’estiu, era difícil no trobar una setmana de vacances. Pensió completa, allotjament amb piscina, a prop d’un parc nacional i festa organitzada cada nit. No és per fer enveja, però quan vius del teatre i guanyes tanta pasta com jo, et pots permetre aquest tipus de vacances: a casa dels teus pares, al poble. Sempre hi ha hagut classes. No em queixo, era per fer l’acudit.
La família s’ha de cuidar i, si tens uns dies, escapar-se a la Manxa és una bona opció. Hi esteu convidats: aquí, en aquesta terra de pas, sempre hem estat molt d’acollir, d’herois rurals a artistes perduts. Tot i que toca obrir l’ordinador una mica cada matí, per allò de mantenir l’ordre i la consciència, mai no........