Fer-se l'andorrà en temps de vaques magres |
A finals del segle XVII, a la Cortinada, l’Escoter vivia de la pedra com d’altres vivien del ferro o del pa. El seu fill, en Cerni, aprenia sense escola: primer escombrava la pols, després escoltava la veta, i un dia el mestre li va deixar aguantar el cisell i va entendre que l’ofici era ritme i paciència. Baixaven sovint als molins: ajustar moles, refer llindars, encaixar canals; a Ordino hi havia vint-i-tres moles farineres. I quan calien eines, la farga mantenia el món en marxa: punters, gradines, claus i grapes.
A la farga hi treballava en Joaquim, ferrer i amic del pare. Havien fet junts ferratges i reixes a l’ermita de Sant Martí de la Cortinada: ferro i pedra, el mateix idioma. En Joaquim, només de veure la cara de l’Escoter, ja distingia si pujava per feina… o per notícies.
La notícia va arribar amb un encàrrec. Era 1702 i el país canviava de casa: el Consell de la Terra comprava la Casa Busquets, la futura Casa de la Vall, per 1.650........