Per a sorpresa meva, em trobo gent que se’m queixa de la poca vida cultural d’Andorra.
El teatre de La Fenice, l’òpera de Venècia, va haver de tancar a principis del segle XX per l’epidèmia de grip. I també va estar tancada durant els anys que va durar la II Guerra Mundial. En totes dues ocasions, el teatre va tornar a obrir amb l’òpera Faust, de Charles Gounod.
Faust és ara mateix una òpera menys popular, però fins fa relativament poc era un dels títols més famosos en el repertori operístic.
Després del tancament per la pandèmia que vam viure tots plegats, el teatre de La Fenice va pensar que havia de tornar a obrir, com en les dues ocasions anteriors, amb aquest mateix títol, i em va encarregar a mi la producció.
Hi havia, però, moltes regles a tenir en compte: només podríem fer la funció per a un màxim de 400 espectadors, que haurien d’estar a les llotges, separats en unitats familiars, i el cor hauria de cantar amb mascaretes i amb una........