Els tràgics aiguats que acaben de patir diversos municipis de València ens posen els humans davant del mirall de la nostra pròpia fragilitat. La força desbocada de la natura s’ha cobrat la vida de més de dues-centes persones, ciutadans com nosaltres: homes, dones i criatures que, tot d’un plegat, van perdre el seu futur. Probablement, moltes d’aquelles vides s’haurien pogut salvar amb unes mesures de prevenció més eficaces. Algú que havia de tenir el cap clar per prendre decisions clau, tenia la testa emboirada pel relativisme que impera en la nostra societat i, per extensió, en la classe política que ens governa. “No n’hi ha per a tant!”, devien pensar. Les conseqüències d’aquesta manera de fer ja les coneixem, per desgràcia.
Cada vegada que es produeixen inundacions en qualsevol part del món, em venen a la memòria els aiguats del 7 i el 8 de novembre de 1982 al Pirineu. Suposo que els deu........