Insòlit no és que, en un espai habilitat per a la reflexió, un home demani callar una dona que ha pres el torn de paraula. Insòlit és que ho faci per escoltar el que vol explicar una altra dona.  Més enllà de si les formes van ser les apropiades, el context resultava paradoxalment inoportú. La sessió, al CAEE, estava dedicada a posar en valor la veu amagada de Marilyn Monroe, una veu que ella va deixar per escrit i que, de manera inexcusable, ha trigat quaranta-vuit anys a veure la llum. Els seus escrits més personals van romandre arraconats en dues caixes custodiades pel matrimoni Strasberg, hereus legals de les pertinences de l’actriu. Un silenci injustificable. Un indigne opacament. Un greuge més........

© BonDia