Els dilluns d’hivern anàvem sempre a esquiar amb el col·legi. Era el dia d’esquí escolar. En recordo un, potser de l’any 1983, que vam anar cap a l’estació de Grau Roig. En el viatge en el bus escolar, havent passat Encamp, un altre nen, de dos cursos inferiors, molt inquiet i amb un esverat desvetllament pel passat, em va dir tot assenyalant el fons de la vall:  “la torre dels Moros”. Aquell altre vailet era el Joaquim Valera. El seu dit índex indicava una vetusta i mig enderrocada construcció situada al capdamunt d’un turó, que poc després vaig saber que presidia el poble de les Bons conjuntament amb l’església de Sant Romà.El terme “moro”, referit als habitants del Magreb, lluny de ser pejoratiu, que a priori no ho ha de ser, expressa la procedència d’aquella regió nord-africana, que històricament havia tingut el nom de Mauritània, que no hem de confondre amb l’estat homònim, i que també s’identifica amb el Marroc, el qual semblaria tenir la mateixa arrel. La gent que tenen la pell i els cabells bruns, com un servidor, s’anomenen també morens, en clara consonància amb els habitants i el nom d’aquesta regió. De fet, avui, l’apel·latiu amazic és el........

© BonDia