Fa un grapat d’anys, en un viatge a Anglaterra, vaig desplaçar-me fins a la ciutat d’Exeter, al sud-oest del país. La recordo com una ciutat molt bella, amb una catedral, dedicada a Sant Pere, que dominava el conjunt urbà i els orígens de la qual es remunten a l’any 1050.En acabar la visita, vaig buscar on passar la nit, i quin millor lloc que un autèntic bed and breakfast! What else?, com diria l’amic George. Em vaig dirigir cap a un carrer del centre de la ciutat on els establiments de Bed & Breakfast gairebé es tocaven els uns als altres. No sé si va ser l’atzar o algun sant –avui parlarem de sants– qui em va fer escollir un dels nombrosos establiments que oferien els seus serveis. Així doncs, vaig picar a la porta i em va rebre, molt amablement, una senyora gran a qui vaig demanar si em podia oferir hospitalitat per passar-hi una nit. La resposta va ser afirmativa i em va convidar a passar al living room, on un magnífic quadre d’una capella romànica penjava de la paret principal. Davant dels meus ulls incrèduls, em vaig adonar que em donava la benvinguda, en terra estrangera, ni més ni menys que Sant Joan de Caselles! De ben segur que vaig preguntar a l’amfitriona com s’havia........

© BonDia