Dels Pirineus als Alps |
Gener va de bracet amb setmanes blanques, setmanes d’esquí en grups immensos de joves amb qui cal fer mans i mànigues per activar i moure a l’hora –i alhora–, on cada petita activitat ha d’estar programada –i sobretot, cobrada– i on tot sovint la ràtio de temps a la muntanya es reparteix equitativament entre esquí-dormir-sortir. Com a andorrana, contenta de poder practicar el nostre esport nacional acompanyada de les meves noves amistats, no vaig dubtar a engrescar-me i participar en la ski week de la universitat. Vaig projectar-hi –digueu-me naïf– el que sempre havia viscut, és a dir, que l’esquí és un esport normal, s’hi va amb l’escola un cop per setmana quan s’és petit tal com es va a la piscina o al camp de futbol.
Ràpidament, però, em vaig adonar que els Alps no eren els Pirineus. No només pel fet que desconeixen totalment el que és una pista verda i que la resta de........