Ens sentim com una generació oblidada. Aquí a Andorra, els joves som una mica l’anècdota de les grans converses sobre futur, com si tot allò que ens importa quedés fora de l’equació. Molts de nosaltres no tenim recursos per marxar de casa, veiem com el cost de la vida puja i no trobem clar el camí que ens espera en un mercat laboral que no ens ofereix gaires opcions. Ens preguntem: i el nostre lloc, on queda? Quan el sistema sembla que no treballa per a nosaltres, és normal que ens n’allunyem, que ens desencantem. Però a la llarga, això ens fa sentir encara més desconnectats.
I aquí està el tema: distanciar-nos no canvia res, només perpetua aquesta sensació de ser ignorats. Precisament perquè ens........