Música partidista |
Està descrit que la nostàlgia és un mecanisme fal·laç i pueril, però més d’un trobarà a faltar aquells escarnis de Ruiz Mateos, que eren grollers però divertits. Per a la gent, clar, que no per a Isabel Preysler i Miguel Boyer: un estiu a Marbella, l’empresari va llogar un xalet al costat del de la parella i va estar tres dies fregint sardines al jardí amb els ventiladors a tota pastilla per fumar els seus veïns. De fons sonava en bucle com un mantra tibetà Hey de Julio Iglesias. Les sardines, val, però la cançó suposava una tortura que deixava Guantánamo i la Inquisició de Tomás de Torquemada al nivell de la sola de sabata. Ruiz Mateos sí que........