Fa uns dies que al Pirineu ja comença a fer falta massa sovint una jaqueta o uns pantalons llargs, encara que siguin prims. Això és sinònim de finalització de l’estiu, una estació injustament rebutjada per molta gent, cosa que mai he acabat d’entendre. També és cert que si vas cap a la costa, encara li queda corda per estona, fins i tot fins a l’octubre, o almenys així ha estat els darrers anys. A més, presenta dues dates d’acabament. El 31 d’agost segons el meteorològic i el 21 de setembre segons l’astronòmic. Agafin la que més els plagui.

Sigui quina sigui la data, sempre m’ha provocat tristesa l’acabament de l’estiu. Crec que és, de llarg, l’estació de l’any més atractiva. Envejo de forma sana aquells llocs del planeta on sempre és estiu, mig any amb sol i mig any amb pluges, però estiu en definitiva. Segurament si em toqués viure en un lloc així ja no m’agradaria tant l’època de calor, perquè ja se sap que un acostuma a voler........

© BonDia