L'enyor irreparable |
L’altre dia vam anar amb la parella a visitar una exposició a la Seu d’Urgell sobre el pas i estada –alguns s’hi van quedar– de nombrosos refugiats per Andorra durant la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial, en la qual surt el pare d’un excap de Govern i senyora. En la fotografia, tots dos hi apareixen molt joves. Avui en dia, l’un –amb una vida gairebé de pel·lícula– ja és mort i l’altra encara és viva, tot i superar el centenar d’anys, actualment en una residència.Mentre contemplava aquesta imatge, de seguida em va venir al cap la meva àvia. Tot i que fa vint anys que és morta, sovint penso en ella, la trobo molt a faltar. Donaria el que fos per poder passar-hi una tarda i xerrar-hi una estona. Sobretot m’agradaria que conegués la meva parella. Veure-les juntes seria bonic, ja que tenen un tarannà similar i per això i perquè ella treballa tenint cura de la gent gran tinc la sensació que s’avindrien.La meva àvia –la iaia, així li deia– es deia Esperança i era filla d’una família........